Pareix ser que qualsevol moment es bò per a traure la meravellosa batalla identitària i lingüística valenciana (meravellosa per a alguns, a mi sincerament me cansa i molt). En este cas la polèmica ve en un acte del passat Marató Trinidad Alfonso 2015 de València, es tractava de fer un xicotet entrenament i un posterior almorzar. Fins ací tot bé, però com tenim que buscarli a tot la puntilla, segons pareix havia el següent cartell:
I polèmica al canto. Els valencians tenim la mala, malíssima costum de «si no ho dic jo, eixa paraula no és valenciana». Anem a vore que el valencià es parla més allà del nostre entorn i les rodalies, i per sort tenim una llengua que és d’allò més rica i variada, on una mateixa paraula pot tindre infinitat de sinònims. Podria posar moltíssims exemples, per posar algun: cuixot ó pernil (per a referir-nos al «jamón serrano»), roses ó monges (palomitas de maíz), pebre, pimentó, bajoca (pimiento), farcir, omplir (llenar)… aixina (o així) ens podriem tirar hores i hores posant exemples, i per supost la paraula de la polèmica: sortida i eixida, per a referir-nos a la «salida». Que no es sol dir al nostre entorn? correcte, però d’ahí a dir que està mal dit hi ha un tros. O si no preguntem-li a algú de castelló, «perdona amic, el que tu parles no és valencià… el valencià correcte és el meu…»
Ademés un altra mala costum dels valenciàparlants es la castellanització de algunes paraules: pasillo, serdo, senisero, bombilla, gafes… ací també podriem fer un llistat infinit de paraules que ni existeixen en valencià, però que les gastem. Aixina som, què li anem a fer? De la mateixa forma que introduïm paraules valencianes a la llengua castellana (la «corfa» de la naranja, quan deuriem dir la «piel de la naranja»), referent a açò em ve a la memòria un molt bon article (que no artícul) que va escriure Vicent Marco al seu blog: El curioso castellano de los valencianos.
Eugeni Alemany, també es feia resò del tema a partir de la famosa paella en cigrons que va fer Rajoy fa uns dies.
Per acavar, jo no sòc el típic defensor a ultrança de que s´ha de parlar valencià sí o sí, de fet gaste les dos llengues cooficials segons em pega. Si que sòc defensor que si es gasta, almenys es faça en la normativa oficial (tant si és en valencià com en castellà). No hi ha cosa més lletja que vore un escrit en faltes d´ortografia.
Si alguna volta teniu dubtes en alguna paraula vos recomane visitar http://traductor.lasprovincias.es/ (de las provincias, un diari valencià)
I fins ací la meua darrera (o última) entrada al meu blog jejejejeje.
Salutacions 😉
Javier Ángel 
Desconeixo si sortida és o no en valencià, ho és de ben segur del català. Però diria que eixida també es pot dir en català (de 100 % segur no ho tinc). Potser si que es fer molta polèmica… Aqui a Catalunya passa molt semblant!
Me gustaMe gusta
són paraules sinònimes per supost. El que passa és que a València hi ha moltíssima polèmica en la llengua. I el curiós és que la polèmica la creen els que no gasten la nostra llengua. De fet a estes altures dir que valencià i català son idiomes diferents resulta quant menys ridícul, són variants d’una mateixa llengua. El que no sabia és que a catalunya tb existia una polèmica semblant.
Me gustaMe gusta
Si, barreges de castellà i català alhora de parlar i castellanismes… Potser no tant si tal paraula com eixida o sortida són o no del valencià o català, però veig que hi han semblances en els «conflictes» bilingüistes.
Me gustaMe gusta